Canviar una caldera: la feina que no es veu a la foto final
Mesurar amb només dos centímetres de marge, adaptar les connexions i recuperar l’aigua tan aviat com sigui possible. Així organitzo el muntatge i les proves d’una caldera nova.
En aquest cas, després de la visita del servei tècnic i davant l’elevat cost de la reparació, es va decidir substituir la caldera. A partir d’aquí, la meva feina era organitzar el canvi i deixar la instal·lació preparada i comprovada.
Hi ha feines que, vistes des de fora, semblen senzilles: treure una caldera i posar-ne una altra. Però entre una cosa i l’altra hi ha mides, connexions i petits ajustos que amb prou feines es veuen a la foto final. Avui us explico com organitzo aquesta part de la feina, des que retiro l’equip antic fins a les proves de funcionament.
Abans del trepant, toca mesurar
Un cop retirada la caldera vella, el primer és tenir clara la posició de la nova. En aquesta feina, la sortida de fums recorria uns tres metres i el marge per ajustar l’altura era de només dos centímetres. Aquí la cinta mètrica té més protagonisme que el trepant.
Presento el recorregut, el colze i la posició de la caldera abans de fixar-la. També tinc molt presents les canonades que poden passar per la paret: penjar l’equip és important, però fer-ho sense tocar un tub ocult encara ho és més.
Una caldera nova, unes canonades que cal adaptar
Amb la caldera penjada, reviso les connexions de calefacció, aigua freda i aigua calenta. La instal·lació existent no sempre coincideix amb les preses de l’equip nou, així que toca preparar la llista de peces i adaptar el coure.
En aquest muntatge faig servir un kit de connexió amb flexibles específics homologats per al seu ús. Col·loco les claus de pas i adapto les peces necessàries; de vegades és un ajust senzill i d’altres cal soldar algun accessori. Són detalls poc vistosos, però s’emporten bona part de la feina.
Amb la llista feta, aprofito la sortida a buscar material per esmorzar. Un petit descans i tornada a la instal·lació amb les peces que faltaven.
La meva prioritat: que la casa recuperi l’aigua
En tornar, començo per les connexions d’aigua freda i aigua calenta per restablir el subministrament d’aigua a l’habitatge tan aviat com sigui possible. Recuperar el subministrament no vol dir que la caldera ja estigui produint aigua calenta: aquesta comprovació arribarà amb la posada en marxa.
Després continuo amb la impulsió i el retorn de calefacció, la connexió de gas i el termòstat. També preparo l’evacuació de condensats, aprofitant en aquest cas un desguàs proper i una derivació en Y. Cada instal·lació obliga a estudiar el seu propi recorregut.
Treballar sol: per què vaig triar un kit biflux
Quan treballes sol, també busques solucions que et permetin abordar el muntatge sense necessitar un segon parell de mans. En aquesta instal·lació, amb uns tres metres fins a la sortida, vaig triar un kit biflux: un sistema que separa l’entrada d’aire i l’evacuació de fums en dos conductes.
Els tubs concèntrics porten un tub dins d’un altre. En aquest cas, les unions anaven molt dures i calia encaixar diversos allargadors; amb dues persones és més fàcil ajudar-se per presentar i unir les peces. Treballant sol, el biflux em va facilitar manejar els trams i ajustar el recorregut.
És un d’aquells recursos que comparteixo amb altres instal·ladors autònoms: estudiar des del principi com muntaràs cada peça també forma part de preparar la feina. No és una solució universal; cal comprovar que la caldera admet aquesta configuració i respectar els components, les longituds i les condicions de muntatge indicats pel fabricant.
El recorregut ja estava estudiat des del principi, però l’acabo de muntar amb la caldera fixada i les connexions preparades. En aquesta instal·lació havia previst el pendent cap a la caldera; amb tan poc marge, cada ajust comptava. El sistema i el muntatge han de correspondre sempre al que s’admet per a l’equip.
Estar connectada no és el mateix que estar comprovada
Amb tot connectat, arriba una part a la qual dedico molta atenció: les proves. Omplo el circuit de calefacció, reviso la purga de la caldera i comprovo els radiadors.
Durant l’arrencada estic pendent de la pressió. Si surt aire que havia quedat dins del circuit, pot baixar, així que no n’hi ha prou de mirar l’indicador una vegada i oblidar-se’n. Segons l’equip, la seqüència inicial de comprovacions pot durar diversos minuts.
Després obro una aixeta d’aigua calenta per evacuar l’aire d’aquest circuit i comprovar la producció d’aigua calenta. A continuació provoco demanda des del termòstat ambient per provar també la calefacció.
Una substitució d’aquest tipus acostuma a ocupar-me un matí de feina, tot i que el temps depèn de les adaptacions i de les condicions de cada instal·lació.
Al final, el que més m’agrada d’aquestes feines és que la foto ensenya una caldera nova, però al darrere queda tota la resta: les mides preses amb calma, el viatge a buscar material, les canonades adaptades i el temps dedicat a comprovar com funciona. Aquí és on hi ha bona part de l’ofici.
Relat d’una feina professional, no una guia d’instal·lació. Les connexions de gas, l’evacuació de fums i la posada en marxa requereixen personal habilitat i les verificacions corresponents a l’equip.